Sóc un defensor d'escoltar al client. És ben cert que els dissenyadors sovint ens molesta que els clients s'immiscueixin en la nostra feina, que ens vulguin donar consells o ens facin esmenes capricioses. Però hi ha clients i clients. I aqui és on cal que nosaltres trobem el punt; sapiguem fins a on podem arribar en cada cas.
Evidentment que no ens hem de deixar trepitjar, que no hem de deixar que els clients juguin a fer de dissenyadors esperant, a més, que els facis cas 'només tocant una tecla'. Però hi ha vegades que, ben al contrari, el que hem de fer és saber-los escoltar, doncs hem de pensar que el producte en qüestió que el client ha deixat a les nostes mans és gairebé un membre de la seva familia, un ens estrany que ell potser ha inventat, que en coneix la seva evolució històrica, amb el que ha patit hores baixes o s'ha omplert les butxaques en moments d'eufòria. Un producte, en definitiva, ell coneix millor que ningú.
La nostra tasca, doncs, és intentar escoltar i entendre què és el que vol. Deixar que ens ho expliqui tot. I al final, si el disseny que hem fet ens agrada a tots dos, aleshores segur que hem fet una bona feina, doncs acomplim les expectatives del client i les nostres mateixes.
O sigui que ni deixar-se dominar, ni voler-se imposar. Adequar-se els dos per treure'n un bon resultat, cosa que molt probablement requerirà un esforç més gran per part nostra que per part seva.
Què haguessiu fet, doncs, vosaltres, adequar-vos a les circumstàncies, com va fer la persona que marcava el camp, o passar per damunt del bassal, sabent que la ratlla no quedaria marcada?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada