Art involuntari

Sovint artistes involuntaris ens fan regals com aquest. Amb tota la innocència i pensant que el que feien era omplir porositats del ciment per a evitar filtracions d'aigua, aquests operaris han fet una composició digna de ser admirada. Ignorants del seu art i obeïnt ordres han acabat per tapar, ocultar, l'obra amb una pintura gris-verdosa que fa agafar mal de panxa.

El segon dia de fer de soldat, encara vestit de carrer, s'esdevingué la jornada de portes obertes de la caserna. Com no teniem uniforme, ens van tancar tot un dia en un pati amagat ple de ferralla. Amb els ànims per terra vaig plorar-li les penes a un amic, que em respongué que mirés de trobar la bellesa en aquella ferralla; que mirés què en podia treure de positiu, quines formes s'hi amagaven? Potser des d'aleshores em miro aquestes textures ocasionals d'una altra manera.

Quantes obres d'art no haurem fet quan se'ns trenca un plat, quan emmassillem una paret de casa per pintar o quan apilem roba per plegar. Art ignorat/art oblidat. Com deia Miquel Àngel, l'obra hi és, només cal veure-la.

Descansi en pau la retícula viària sota la seva làpida gris-verda. Amén.