Salt al vuit

Fa dies que ha començat una nova etapa.
Segons uns interessants consells trobats a http://www.blog.armandososa.com/2008/08/28/por-que-ser-freelancer/ he decidit mantenir un bloc. Un bloc on parlaré de disseny gràfic, doncs tinc la intenció de que s'hi pugui accedir des del meu web, i que en sigui la part que es mantingui més viva. Un lloc on, a més de penjar-hi els nous treballs que pugui anar fent, hi pugui deixar opinions sobre feines d'altres, reflexions sobre aquest ofici, etc.

I un lloc on, també, pugui dir la meva sobre aspectes més vitals; al capdavall la nostra feina influeix directament sobre les nostres vides. Sempre he pensat que quan tingués un web faria un apartat anomenat Disseny gràfic i compromís, en el que intentaria transmetre la idea que un dissenyador gràfic pot estar compromès amb la gent del seu entorn, compromès amb la vida. La barreja és estranya, ja ho sé. Disseny gràfic i vida; fins i tot sona malament. Però és la meva història. És la meva feina que m'ha de donar prou per pagar crèdits, hipoteques, escoles, etc, etc, etc...

Avui faig quaranta anys. Els advocats m'han dit que avui puc apuntar-me a l'Inem. Puc capitalitzar l'atur. Puc donar-me d'alta com a autònom i que 'els autònoms' me'ls paguin ells. Puc tenir autonomia laboral. Podria decidir buscar feina a un altre estudi; estic convençut que en trobaria. Continuar treballant per a un altre com he estat fent els darrers vint anys. Però resulta que he decidit que em puc espavilar tot sol. Per què? Per estar més a prop de la meva familia. Vet-ho aqui! Disseny gràfic i vida.

La sensació és ben bé la de fer un salt i quedar suspès a l'aire. Com anirà tot? Ara que sé que trigaré a cobrar la meva indemnització potser d'aqui a vuit mesos i que probablement no arribi al 30% del que la llei diu que em pertoca. Avui que he perdut dues hores a l'Inem i m'han posat una multa. Avui que faig quaranta anys. Avui... em sento més segur que mai.